33. peix de foscor dins la nit

som ombres








som ombres

que ens desfem

en la nit



com un peix de foscor

m’abelleix de moure-m’hi

dins la nit

i descobrir-hi

que sota els llivells d’alta complexitat

que la llum ens pretenia fer veure

de fet

hi rau la facilitat



hi rau la simplicitat

del dau damunt el dau

i el dau al dau



tot tant palès!



tantes de veritats que només la nítida

serenor de la nit escateix!



sense la façana opaca del cos

les ombres ja no menten

tot esdevé fàcilment entès



(i mai

no n’hi havia

per a tant)



les aparences estrafolles s’han foses

en la negror



la claror ho enfosqueix tot

i com més clar més fosc



escates vibràtils

efímers llambreigs

petits miralleigs

imperceptibles vibracions

les nostres lleugeres cogitacions

d’ombres que en desfer-s’hi

esdevenen indistintes argamasses

que enllefiscarien

llimutjaven

o envernissen

(fugisseres traces)

els daus de la nit.