Entrada destacada

Recordeu, si us plau. Alguns dels llibres formats d’extractes d’aquest dietari, hom se’ls pot desar, si així li rota, i de franc, anant a aqueixa adreça.

Recordeu, si us plau. Alguns dels llibres formats d’extractes d’aquest dietari, hom se’ls pot desar, si així li rota, i de f...

Dietari execrable

<a href="http://archive.org/details/@cr_morell/">Dietari execrable</a>
  • http://archive.org/details/@cr_morell
  • diumenge, d’octubre 12, 2008

    32. en galze dret asclat per un somriure




    ara mateix al bosquet en les mateixes condicions ambientals








    és clar que no vaig als grans magatzems a comprar-hi re

    hi vaig a veure estofes i sobretot la gent, i a sentir què hi diuen...



    avui hi era prou allerat i lleuger quan per malastrugança

    tres infants no gaire deseixits però molt malparits

    han volgut que els donés diners...



    no se n’adonaven pel meu posat i roba que no duc ni tinc mai ni un clau

    s’han enfellonits tanmateix quan els deia que fotessin el camp

    que allí ningú no hi rascava virolla...



    i tot d’una veig que tinc fogots

    m’he temut que muntarien un escàndol, i malament rai...



    sempre m’han acollonit els infants

    llur malícia no ve filtrada, raja a doll

    són pura malignitat...



    se n’han anats remugant, renegant, maleint-me, “te la tenim jurada

    i un, fonent-se, tot de sobte m’ha clavada una ungla a la mà

    una ungla plena de malalties

    m’he guaitada esfereïdament la mà que sagnava una mica

    he esguardat girientorn

    i llavors he eixit apressat per una porta a rentar-me la nafra...



    prepòstera renyina”, anava dient, i m’he degut equivocar de porta

    era una porta de darrere i hom no m’ha dit re quan l’emprava

    pel meu posat i roba hom em confon sempre per un dels treballadors...



    he fet cap al gran quarter d’amples murs grocs que els militars abandonaven

    i ara els grans magatzems fan servir per a emmagatzemar-hi vehicles

    i màquines massa enormes perquè hi càpiguen entre el públic

    i les altres baluernes que fan funcionar les escales mecàniques

    i tots els altres complicats aparells dels grans magatzems

    laberints de mecanismes, endinsar-m’hi sempre em corfon

    i m’atia a una certa incomprensible eufòria...



    he sortit del quarter amb els enormes murs grocs caminant

    darrere un lent camió gegantí carregat fins al capdamunt dels burxots

    hom no m’ha dit re – tothom troba pel meu posat i roba que hi dec pertànyer...



    la meua mà em preocupava de valent

    la infecció potser feia acceleradament camí

    a pas una mica més viu m’he anat allunyant de la ciutat...



    al camp hi cercava arreu un rierol

    un rec si fa no fa cristal·lí i impol·lut que em rentés

    finalment n’atenyia un – l’he saltat amb un botet tot elegant

    i a l’altra riba, arenosa, hi deixava la mà en remull

    i hi escoltava adelitat xampurrejar els pardals...



    deien tots excitats que el candidat d’esquerres havia guanyat...



    el Sol era net, l’aire clar

    l’herbei somall, el ventijol, vós direu, balsàmic, dolç i bla...



    un somriure beatífic m’asclava esclet de dalt a baix

    les ombres clapejades dels arbres pausats

    em duien en somnis

    a esdevenidors tan suaus com els passats.






    gits del guit per als quatre gats pus aguts

    en Qrim son incert guaitajorns