3. suïcidis lleigs

Ballant damunt l’herbei









Oi que és bonic d’ésser com só

Veig des d’ací el casalot antic on el jovent s’autoassassina

Es pengen de faisons complicades i com més cruels millor

Es veu que s’electrocuten dalt piles de filferros punxeguts

O es pengen entre la ferramenta rovellada d’una trampa de caçar salvatgines

S’esbudellen a la cuina amb ganivets i punyals

S’escapcen i s’amputen i s’hi rabegen mentre ho fan

S’hi fiquen amb tanta de dèria i prou hi reïxen

A convertir els propis cadàvers en brutícies i oradures que no arroplegaves

Ni amb la forca de femar (ep això en sentia

Car mai no m’he atansat al casalot

Ni ganes) mes oi que és bonic de fer el que faig...



Ull entre els arbres el palol melangiós escrostonat

On els encantats carranquegen sense esme

Els maniàtics esmercen fons i energies a bastir boges màquines d’automort

Els deprimits s’atrapen desmenjadament en bertrols esborronadors

Dissenyats per a llur propi darrer martiri

Ull el palol adés sumptuós mes ara claupassat

I una esgarrifaó em recorr i ensems la joia

De trobar’m defora sempre defora

Netejant mandrosament els viaranys

Enamorat per sempre pus del verd pregon de les plantes

Del blau pregon de la mar que espies com t’espia

Tantost fas cap on el prat del fons del jardí suaument s’ajup

Poc faria altre que el faig

Jardiner casat amb la natura plaïble

Fins i tot en esdevinença de tempesta on guaites amusat

La pluja rosa d’ençà de la teua cabaneta

La meua borja de toves

Sagrat mendraig selvàtic a caire de bell prat com es vincla...



I quan la vella sobrevivent de l’antic ric palau

Surt de casa a ballar damunt l’ampla gespa

Un bocinet de minuet mansuet

Oi que és bonic d’ésser el bon jardiner qui allarga la mà

Perquè ella s’hi agafi per a fer el subtil passet

De l’imaginat ritme amable

Llas sempre un instant abans no la tornin a convocar dins el casal

Car es veu que un altre jove cometia també suïcidi

Un altre d’aquells repugnantíssims suïcidis

De jovent qui deu anar minvant – cadellada condemnada

Qui es deu anar autoanihilant fins que no en romandrà

Ni un – confiem-hi

Car casa sense joves rai

Casa sense joves casa sense angoixa ni horror.