2. flueix la fosa

Passaport dolent









Em foten fàstic les gentades

Les cues

Els buròcrates – maleïts follets tancats en gàbies

En sobreïxen bromeres d’odi.



Mes ara el temps es fa curt – ja som al massa tard

Al capdavall el nan esguerrat escarransit

L’atzeb rosset sollat d’ensunya m’agafa el passaport

En lliurar-li li faig avinent que

Se n’adoni que hauria pogut passar amb els mitgesmerdes

I d’altres importants personatges

Mes que me n’estic car sóc molt home del carrer

Molt contrari a privilegis i prebendes.



En deu estar fins més amunt el cagallonet llefec

Massa cansat amb tampons i segells i obliteracions i merdegades

Tot i que s’hi adorm el malparit

Triga un món a tornar’m el document...



El maleït xarop de les hores s’esllenega i el cap se m’ensorra al taulell

Hi dec clapar desfet poc o gaire

El gruix de gentada s’aprima

La sorollada es va esmorteint

Algú altre (una dona subalterna) m’entretoca em lliura

El passaport Malastrugament ni prou fulls no hi tenia

Per a estampar-hi totes les advertències que feien al cas

Mani...?

Cada plana llorda d’anotacions amb tintes i tints de colors somorts

I amb afegitons de gargots que són injúries a la meua persona

M’hi tracten pel cap baix de boig o pitjor

L’anomenat no pot romandre enlloc enllà d’un parell

De dies – i vigilat tothora

No fos cas que fotés nyec d’on que calgués tancar’l de mantinent

Car perillós el mec rai

La ràbia em pot

Trec bromera escarritx de dents

Tret que és clar si sóc tan boig com diuen potser

Em puc permetre de despatxar sense culpa aquest condemnat

Garrí botzinaire qui així em vol...

Se n’ha anat a dinar però.



Fregit per dintre l’estesa de pell tota de penellons roents

Fotent puntades a tort i a dret i no tocant bimba

Em passeig part de fora no pas alleugerit pel zèfir que bufa al migdia

Haig (em dic) haig

De destruir aquest maleït estat (i estat de coses) que em nega

L’humanitat em nega els drets em vol

Oficialment un desastre tothora a frec d’esdevindre’s.



Ni sé on m’enfil

Massa rabiüt

Una banyera

Una banyera precàriament falcada ran de vorera

Esperant els escombriaires qui són a punt de fer cap

Una guitza meua l’envia avall

Roda cada camí més acceleradament

Espetegarà més avall on el carreró s’acaba a la cruïlla plena de trànsit

Hi haurà aixafades i desfetes rai hi haurà morts hi haurà el desastre

Que el tros de merda encaixat en aquella latrina de ferro suara predeia.



Collons com fotré el camp

Cames ajudeu-me pel primer carreret que em surti al costat

I he feta sort perquè duu directament a la mar

Hi ha a baix de tot l’assolellat port dels iots ancorats

I la genteta qui els volta debades com cuques de la llum

Presumint fadament fent malbé així els darrers

Cent seixanta-dos dies que els romanen a viure.



Em fa l’efecte que no em costarà gaire

De barrejar-m’hi

Només em cal travessar l’albelló descobert que davalla com un torrent

(Vora el relleix on força isnell cameig

Equilibrat a despit de les maldiences)

El torrent que em separa de llur sonso luxe llur quica esponera...



Car tot és façana

Tot vernís tot faramalla

La claveguera esbojarrada fa cap a la mar

Abans de fer-s’hi s’enclota hi bromereja enfurismada s’enfonsa dessota el moll

El moll pla per on ara passeig despreocupat

A barrejar’m amb els qui em pertoca

Alts i engomats com jo – els vans desvagats.



No crec que hi faci pas pegat

No se’m deu notar gaire que m’han etiquetat de boig

D’algú qui cal arreu prohibir d’anar enlloc

Com ho esbrinaven?

On ho duc estampat estigmatitzat cremat?

Com si costés gaire de fer veure!

Només em cal estirar el coll fer ganyotes de capità cua-estarrufat

Pel cul manxat i badar els oronells convertir’m els llavis en cul de polla

I llavors adu severament criticar’m

Tocar l’ase a la meua imatge reflectida als aparadors

Nena no faronegis tant

És clar que això rai tot és farons

Res no és prou sòlid tot canemàs feble de teatret leri-leri

A caire de caiguda i bona nit t’empari

Tot pellofa tot pellerofa tot estuf...



Els agonitzants (i els vivents) sempre enjondre qui sap on

M’hi barrejaré sense gaires feines això rai

M’hi barrejaré i també m’estaré al bla aguait per a l’hora de la fosa

On tard o d’hora també haig de relliscar-hi

Potser d’ací a un parell més d’entra-i-surts de pujades

I baixades i ja a la fi consentint-hi de tot grat

Dut pel corrent tou de la fosa avall

Avall un altre peixet panxa enlaire dut per la fosa.