A l’intenció del ximplet cantant del baf…

A l’intenció del ximplet cantant del baf (vull dir, que el baf li canta, pobrissó), esgarrifós senyoret carrincló Camps de la Mort, i del seu tan sapastre i viltingut (i molt cacofònic) “mariatxi balenfiano.”


Em diu n’Iu Oblit, de qui el pare era flequer, que son pare (més d’un camí, de petit i de per de riure), li havia contada aqueixa cruel esdevinença…

S’esqueia un vespre que son pare preparava el llevat que en eixir al cobert on els descarregadors hi havien apilats uns sacs de farina per a entrar’ls una mica més tard, el pare de n’Iu, com dic, va sorprendre un beneit qui s’hi havia arronsat per a pixar-hi a recer i tot tranquil…

El pare de n’Iu agafà un mànec de pala i corregué tot emprenyat contra el pixaire qui es pixava damunt els sacs (i llavors els sacs eren de roba de sac, no pas de paper o de jute o de plàstic com més tard), i alhora esgaripant com un eixelebrat:

—Què fots, malparit, què fots…!

El pixaire, atrapat amb els pixats al ventre i esfereït i corrent i espixarrant-se pertot arreu, per ço que no li esgalabressin el barret, gemegava, perquè s’esqueia que era un passavolant gavatxot…

—Jo no compre pa, jo no compre pa…! (en patuès gavatx, “je ne comprends pas, je ne comprends pas…”)

I el pare de n’Iu: “I perquè no compres pa t’has de pixar a la farina…!”

I encara el volia ataconar més fort.

______________________

[El mateix caldria aplicar a tant de bavós barrut balenfiano.

—“Perquè no ets català, t’has de pixar en la farina que ens nodreix a tots…?”

—No sabeu, mesquins carallots, la diferència entre català i cataloni…? Perquè no sigueu “catalans” (“catalans versió botiflera”, és a dir, fill d’allò, d’aquell pitafi que gavatxs i castelladres n’han feta la Catalunya asclada — i mortificadament tolta, destrenyudament jugulada de la resta: Illes i Migjorn), perquè no sigueu aqueixa mena de “catalans” no vol pas dir que no sigueu catalonis. En sou tant com els balears i com els catalunyencs… Exacte, sou una de les tres branques del pi cataloni. Sou un dels tres peus del trespeus màgic apellat Catalònia.

—Tant costa d’entendre…? Tan curts de gambals sou…?]