Per òrbites

Desengavanya-te’n Si res d’inútil no t’engavanya l’enteniment Tornaràs a l’inici Albiraràs de bell nou l’inremembrada llum Qui esclata lentament i acoloreix Els paisatges resplendents de cada gènesi.

Addendum, vull dir, afegitó Com voler munyir la lluna o com Treure-li a en Jou el condó malficat Per tal de llavors pelar-li-la, Capoll en joli de cigala lila, Lila, lila, li la volem pelar, De d’altres vies làcties vol-ne hom per sopar. Aparell ideal, mànec hipnòtic, Si me li trec la cobra flonja, Estrany malefici, se’m fica a somiar Fantasies, un pic marejada com ara Per cervesa en dejú: un porc-espí És son coixí; d’escuradents fa anar La cua de l’escorpí; una llúpia Encesa de mena li ix gegantina Del melic — com se’n rescabalarà? Les pampallugues dels maragdes Dels ulls: gèrmens en microscopi, Cavalls de serp, espiadimonis, a Escosir-la, sotjar-la — els envia plegats, Ei, al bordell: Moqueu’s-e, voldreu? I no em torneu pas sinó ben mocadets. Car altrament ja ho digué, sense Camàndules, mon patronet sant Benet: Plànyer’s, tu, és el pitjor pecat; i prou.