38. escita cuirassat

escita amb cuirassa fent espetegar llumins als esperons









no danses el minuet per causa dels ulls de poll

la difícil guarició et malmet l’idil·li

fenòmens de llumí enigmàtic t’empudeguen l’ull

a ritmes que t’esperonen a ésser encara més higiènic



t’ocupes del teu nas tot i que ningú no t’aviï o atiï

a ocupar-te’n: ocupa’t del teu nas! és l’únic mot que sempre

has obeït – què collons deus voldre ara? quin puu no et pruu prou?

d’ençà de petit que hi ets de massa



i ara te’n vas amb els diamants a la butxaca



damunt la sinistra neu negra el vol opulent

dels teus peus mercurials



fas vots perquè les teranyines de la boira

aviat hagin aviat als mortífers soterranis del clavegueram

l’ombra del teu pas d’espectre justament atraçat

als indrets on les gaubances són anònimes



l’únic que mai t’ha feta vergonya és la brutícia



t’assumeixes escita lliscadís per les galeries que minen la vila



vols gallinacis emprenen els monstres que se t’esbarrien

quan amb braó i fuet t’esbraves pel contaminat rebost

on el fang immund dels colltorts és atroç obscenitat

que palesament se’t desglaça perquè conscient en siguis



ara has vista novella espècie de puteria:

als carcanyols de les portes que viren cap a l’indret

on acoltellaràs l’oceà

hi han relleus d’ansiosos camandulaires venent a mans besades

merda: record de les catacumbes



les sinuositats fineixen quan en una exhalació

descens cap al fons on l’espectre lluminós et fa tant de goig



t’escaguitxes escamarlat que l’aigua et netegi

no fas l’estrabul·lat ni t’ensopegues amb els xinyells

nedes silent fins a les aigües impol·lutes



la cuirassa era d’engrut pudent



nu només duus els diamants al clos de cada mà



folles fembres amb els melics enlaire perceps

no pas delators a l’aguait ni eixarreïts bertrols de bòfia



platja de sanatori

arec afegeix-t’hi

abraça les emmorfinades femelles

nus en nus davall les nuus



tens aptitud per a la riquesa

digues amb aire desmenjat: em lleu adesiara

de vindre-hi a raure



flagells de dol em confegeixen escandeixen

obsedides cançonetes de qui les corxeres són

mortals alçaprems que m’obren els ulls a la terror del maipús



badallaran les deesses



damunt la sorra lluny

els escurçons aniran endavant

endavant

endavant

ballant llur minuets



el rum-rum minvarà



el refrec de les onades mai.