cal donar a "la realitat" el benefici del dubte, pobrissona, i tard o d'hora l'endevinarà

Katalonien, Katalonien über alles, über alles in der Welt ... Danke Deutschland, für das liebe Geschenk! ... Tots els Catalans som avui Alemanys! ... Del Canigó fins al Montgó, de la Tet fins al Segura, tots els Catalans exultem! ... Mercès, Alemanya, tinc l'ànima encesa, Mercès per aquesta acomplerta promesa! Mercès, Alemanya, per aquest regal! ... Danke Deutschland, meine Seele brennt! Danke Deutschland, für das liebe Geschenk. Danke Deutschland, vielen Dank! ... Vielen dank, Deutschland! ... Wir, das Katalonische Volk, sind alles heute Deutsch geworden. ... So... Lass' uns singen denn "Katalonien über alles..." ... Katalonien, Katalonien über alles, über alles in der Welt, wenn es stets zu Schutz und Trutze brüderlich zusammenhält. von der Tet bis an die Segura, von der Canigó bis an den Montgó, ... Katalonien, Katalonien über alles, Über alles in der Welt! ... Katalanische Frauen, Katalanische Treue, Katalonische Wein und Katalonische Sang sollen in der Welt behalten ihren alten schönen Klang, uns zu edler Tat begeistern unser ganzes Leben lang. ... Katalanische Frauen, Katalanische Treue, Katalonische Wein und Katalonische Sang! ... Einigkeit und Recht und Freiheit für das Katalonische Vaterland! Danach laßt uns alle streben brüderlich mit Herz und Hand! Einigkeit und Recht und Freiheit sind des Glückes Unterpfand; ... Blüh im Glanze dieses Glückes, blühe, Katalonische Vaterland!!!! ... und so weiter...! ... La qüestió: Celebrem-ho, companys! La qüestió: Esclat de joia a tota Catalònia! .... Car quan l'enemic perd, la delitosa schadenfreude s'instal·la; tots els epicaricacs treiem el pit, nus ans heroics ans èpics en el triomf, i en la nostra dolça epicaricàcia ens rabegem, ço és: ens en fotem del mort i sobretot dels qui el vetllaven...! El mort és aquell patafi franquista que els més desgraciats encara en diuen "epana". Els pàmfils capsdemerda qui vetllaven aquell corrupte mort més podrit que llur ídol, el franco podrit, són tota aquella tragitada repugnant dels pseudointel·lectuals nostàlgics dels temps pitjors qui ens vol per sempre més franquistes, parlant en franquista, en un món d'horror franquista. D'ells ens en fotem, en ells ens hi caguem. Colgats de merda en llur racó infame de canfelip castelladre, esperem que s'hi morin d'ofec i no ens calgui doncs ja veure'ls ni sentir'ls mai més...! Mes de moment, som-hi, som-hi, gaudíssim, immensos, de l'instant gloriós, on els Catalans som encar més grans! ... ...mana..? Em diuen que sóc un sòmines... Que el partit encar no s'ha jugat... I replicaré que sí... que al meu cap fa anys que s'ha jugat i que sempre hi han guanyat els bons... i hi han perdut els cagots! Els cagots no hi guanyaran mai! ... (Est colp no hauré pas de fotre l'article celebratori al cabàs. El ficaré abans d'hora, i au.) ... És clar... Podria posar-ho tot al condicional... La qüestió és que si l'enemic perd: Celebrem-ho, companys! La qüestió és que si l'enemic perd: Esclat de joia a tota Catalònia! Mes me n'estic... No hi ha condicions de pseudo-realitat que valguin... El que compten són els sentiments i els desigs... I si "la realitat" s'hi ajusta, millor... I si "la realitat" la caga, això rai, cal donar a "la realitat" el benefici del dubte, pobrissona, i tard o d'hora l'endevinarà. ... De moment, trempéssim per Catalònia. Mai no ens n'ugéssim, per Catalònia, de trempar. Est és mon missatge d'esperança, companys.