ho ou als trens i ací ho transcriu (25)

Cassigalls de boteruts diàlegs als trens (25) –Ridículs diaris, regalimen ximpleria, ressuen botiflerisme! Diuen: “lo Comitat Europeu diu que Catalunya no discrimina els lladreparlants.” –Això de la Comissió Europea: vergonyós! Quan els sentirem a dir que a can xarnec i a can gavatx es discrimina ferotgement els Catalans? –Repugnant Comissió Europea, ja us dic! Es veu que per a ells no arribem pas ni a mitges persones. Es veu que no tenim dret a cap dret. –Tenim dret a qualsevol tort que hom ens faci – home, això sí, això és clar! Som Catalans! Fotre'ns rai! –La Comerdissió Europea, com deia: Molts de miraments hi rep el lladre, cap ni un el Català robat! –Ui! Tothom ens vigila que fem bondat amb els invasors. –Ningú no vetlla gens ni mica que els invasors facin gens de bondat amb nosaltres. –Qui vigila perquè a can gavatx i a can castelladre els Catalans no siguin – com els són, i en escreix! – ferotgement i criminalment discriminats? –Abans dèiem: Els Catalans no som de déu. Ara hem de dir: Els Catalans no som de la Comissió Europea. –Deliciós poeta diu: “–Tots hem tastada merda al cul de l’estimada...” Així que quan diem de quelcom que és una farsa (com la unió europea) o una merda insípida (com la unió europea) sabem perfectament què diem. I deliciós poeta bleixa: “Ai, on el meu cul produeix nidorosa fètida irrespirívola merda, vull que el meu enteniment produeixi els més exquisits sublims eteris conceptes...” I llavors hi afegeix, encar tan flèbil: “Per això no esmentaré mai pus objectes pútrids, com ara els xarnecs, els canfelips i llurs lladres súbdits de canfelip pudentment corromputs, els castelladres doncs, ni d’altres púrries i abominívoles infàmies putes...” –L’en desdiguí de seguit: “No, home, no; cal anar-hi fort; sí, home, sí; mentre ens ataquin, els ataquem, sense pietat!” –Ben fet! ~~~~~ –Llibertat d’expressió per al forat del cul! Això reivindiquem! Que se’ns pugui cagar (el forat) en tots els déus... –...i en tots els franquistes; en tots els fanocs; en tots els borbonistes; en tots els xarnecs! –Història d’“Espanya”...? No; una pila de pomposa merda defecada per púrria castelladra. –Impaïble flagell endèmic: la púrria xarnega del funcionariat. Palters qui s’empelten pertot: paràsits transmissors d’horrible malaltia. –Funcionariat castelladregot: capellans i d’altres hipòcrites, buròcrates, militars, bòfia, pomposos tothosaus: ah vidriol! –Mes no us n’ugeu ni enfastigeu (o us feu impaïblement enfadós), insistint tant en els castelladres, els xarnecs, els canfelips...? –No; massa poc! Sense pietat! Atac, atac constant, incessant, de davant, d’arrere, de dalt, de baix, de gairell! –Certament caldria ésser mesell per a no odiar qui t’esclavitza i es desficia tostemps per anihilar-te! –Ara, els odiaríem tant (castelladres, xarnecs, canfelips) si no ens envaïssin i llavors ens emprenyessin constantment? –No, gens. No els odiaríem gens. En pensaríem tan sovint com ara pensem en els cimícids, en els geotrúpids... com pensem en nacions qui ens fan un vague efecte, que ens deixen gairebé indiferents. ~~~~~ –Atrets per amor; distrets per conflicte; calent, fred, moll i eixut s’endrecen i desendrecen en les formes visibles: ocell, arbre, roc, núvol... –Dos elogis doncs a l’odi: u) Odiar és diferentment amar; dos) Amb l’odi, el coratge. ~~~~~ –Guaita, marrec. No discuteixis mai amb cap xarnec. Per ignorant que sigui. De fet, com més ignorant més inútil de discutir-hi... –Tantost et fa emprar el xarnec ja has perdut. Tantost la seua ignorància et fa emprar el xarnec en la discussió ja has perdut! ~~~~~ –Parléssim sols... si al voltant només hi tenim l’hermètica peguesa del prejudici anticatalà del castelladre. –[Prejudicis meus:] Dius dels Catalans: ei, conèixer’ls és amar’ls! –Dius dels castelladres, pudents i impudents [ecs!] com més els coneixeu més els odieu. –Parléssim sols davant la fastigosa insolència del miserable xarnec. No ens cal interlocutor tan pec! –Parléssim sols [per a nosaltres] si la púrria ignorant ens assetja; parléssim sols, que l'eco del que diem no ens torni sollat de merda i sang. ~~~~~ –Per a l’alliberament, cal dir: “Non serviam, capdeconys!” Diu La Boétie al segle XVI: “Tantost dius: Prou, no serviré, esdevens lliure. No cal ni anar-hi a mastegots, amb el tirà; només cal no donar-li suport. Sense suport, guaita-te’l com es fot de trompis i es trenca en mil bocins, justament com el colós de qui el pedestal ha estat enretirat.” ~~~~~ –S’insubordinen els subordinats! I els subornats en demanen, ornadament carrinclons, lo cap! –S’esvaloten els castelladres: “Ai, ai! Se’ns insubordinen les colònies – sense colònies encar farem més pudor!” ~~~~~ –Oix! La puta pretensió dels castelladres! Assumeixen – a tort! – que perquè truques a Catalònia ja has de saber xarnec! –Greu cagada la llur! Som milions de Catalans, sobretot a l’exili, qui sabem munts de llengües... [I mai l’ofenós xarnec.] ~~~~~ –És tan evident que crema els ulls: El Català qui no vol Independència vol la continuació de l’esclavatge sota la fèrula castelladra. –Quants de partits a Catalònia només per a entrebancar la llibertat de Catalònia! –No podem els Catalans tindre tants de partits com si fóssim ja lliures i independents. –Partit Català només en pot haver un fins a la Independència: El partit de la Independència. [I prou!] –Amb la Independència guanyada, tants de partits com vulgueu! Això rai! ~~~~~ –Diu en William Hazlitt: “I confess I should like to live to see the downfall of the Bourbons.” –Qui no voldria veure tots els borbons morts? Fàstic immens de què la terra es desempallegava! ~~~~~ –Ridículs fanocs: sempre amorrats al cul de la vida: en acabat només en tasten la merda del no-res. –Diu en Lucà: També es moren els “déus” – l’únic que triguen una mica més a morir-se, això és tot. –Els déus de tots els hipòcrites del món – moros, cretins, etc. – també es moriran, això rai! –Hi pot haver ningú més inhumanament cruel que els inventors d’inferns? On la bomba atòmica dura l’eternitat, i tu hi ets dins, sempre dins aquell perenne incessant esclat? És pot ésser més malparit que cap d’aquests “pares” de l’església dels cretins? –Ah, i si sents a dir de bo de les democràcies creients i somrients, recorda qui féu esclatar les bombes atòmiques sobre les poblacions indefenses. Bombes atòmiques, tu, bombes atòmiques! ~~~~~ –Hom diu que a l’Argentina ara hi ensenyen “balemfiano”. Pallussos! És com els qui per comptes d’ensenyar la cara neta ensenyen el cul cagat. –Crec que a València haurien de correspondre a la “gentilesa” bo i ensenyant-hi patagoni, pàmpic, bonairejat i terradelfòquic! Pel cap baix! ~~~~~ –Què són “nosetes” i “nusets”, dieu...? Molt fàcil, són dues menes de condons Catalans. –Dels condons finets en dèiem “nosetes” car feien una mica de nosa; dels basts, fets de budell, en dèiem “nusets” car calia fer-hi un nus a dalt. ~~~~~ –Treball i cosmos: no res altre importa; m’hi importa especialment esguardar-hi créixer els plançons. ~~~~~ –Catàleg de Catalònics catalitzadors : Obstats, Obstinats, Obscens! (–Catalog of Catalonian catalysts : Obstructed, Obstinate, Obscene!) –Obstats, ens obstinem a superar els maleïts qui ens obsten. (–Obstructed by our enemies, by dint of sheer obstinacy we are bound to prevail.) –Obstinats, guanyem els qui, obstant-nos, ens oprimirien. (–Obstinate and resolute, we vanquish those obstructionists that would oppress us.) –Obscens, desmuntem les falòrnies de tothom qui ens obsta i oprimiria. (–Obscene, we disjoin the lies and prejudices of those that obstruct us to oppress us.) ~~~~~ –Amazing! each and all of the Catalonians are pregnant! – with wonderful ideas of INDEPENDENCE! –Els nostre enemic l’engavanya el ridícul vici d’avarícia: contra l’arronyacat castelladre avariciós sempre ressorgeix el gràcil llambresc Català lliberal. –Que cada Català digui de ca seua: “Que això és casa d’un Català ningú no ho pot dubtar.” [Ni ningú ho ha de mai poder dubtar!] –Sempre ressorgint, tostemps permanents, els CATALANS s’escriuen llur pròpia història. –Els Catalans no som mai els vençuts. Els vençuts callen. Nosaltres ens esgargamellem al llarg dels segles, cridant: INDEPENDÈNCIA. –Els Catalans, amb veu ben acordada, reclamem incessantment la INDEPENDÈNCIA. –Provem-ho, sentim-hi el crit de la terra – cada vegada que (ni amb les ungles) encetem el cresp rugós de Catalònia, n’ix el mateix crit: INDEPENDÈNCIA! ~~~~~ –Aquesta pistola es diu “ocell” i es carrega amb ales. (Why harm me? I’m harmless, I’m only a poet.) –Com més força més drets; els drets ragen – es desixen, es regalen o s’escrostonen – a l’empara de la força; la força (el poder) fa doncs els drets; no pas la justícia. Amb Spinoza sabem que no hi ha mai prou justícia – justícia fóra equilibri exacte en absoluta no-preferència – feina per a un robot sense emocions, no pas per a cap jutge. –Paraula d’ilerget: Entre cartaginesos i romans, cal romandre ilerget. (Minoritari, certament; mes on allò millor de tots tres inarrencablement s’arrela.) –En la guerra que es duen bascs i castelladres, els Catalans sempre serem de part dels bascs, sempre voldrem que els bascs guanyin. És natural. ~~~~~ –Hi ha res més fastigós que el militar? No solament t’arrenca a la vida – t’obliga d’assassinar d’altres arrencats – i, si t’hi negues, t’afusella. –Per als qui els pica l’èpica (ço és, certs furibunds soldats): “Tanta de buida il·lusió bèl·lica se’t fon tantost qualque bala et travessa – i ets llavors cos qui es podreix ràpidament.” ~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~