tovalloletes grogues damunt entalla roseta

Del somni a l’altra cosa Món somiat on les dones se m’eixarranquen quan em veuen. “Fica-la ací dins, ca, per poc que et rotés a lloure, tu prou t’és llegut minyó vivaç fica-la-hi, i envant!” Per això són tan “putes” (i ah, llas, tan criticades doncs com a putes per impotents mentals com en Roig, n’Eiximenis i tants de milions i milions d’altres “savis” pertot) perquè això: perquè no se’ls eixarranquen lliurement quan els veuen. I per això les respect jo tant: perquè se m’eixarranquen a lloure tantost em guipen. Car al capdarrer és molt més puta no voler’s eixarrancar’s sinó amb qui us procurarà qualque benefici - sovint (més puteria!) d’amagatotis - que no pas eixarrancar’us-e lliurement honesta neta, sense... Amb algú tan escarrutxat com jo i tot. Les dones inventaven adés amb això del cony tapat la transacció subreptícia l’impudicícia prou reditícia la magarruferia meretrícia les estrafolleries, l’engan. "No pegareu pas una monja!" Mes què vol dir monja altre que tapar’s encara més lo cony. I mentrestant la mestra no sap ni rentar plats. I ara que vaig en autobús en autobús perdut per viaranys perillosos pedregosos i el cul em va saltant botxinejat tanmateix el viatge em diverteix car estic escoltant ambtant les velles també molt sàvies qui parlen d’esports i porten alhora llurs morts molt maltapats amb mortalles que semblen tovalloletes de cony. A cada sacsada, se’n destapa algun. "Estiga-te’n!" El repten, i li etziben un carxot. Si passem mai per cap túnel lleterades de cendra a les tenebres se’m disparen com trets a la babalà. La revisora s’esclafeix. Té un riure truculent que els cotofluixos embeu de gens atraients secrecions. Es regolfa a l’escalf i resclum del vehicle una boira gens salutífera prest irrespirable i tot. Món de somni el meu on les dones se t’eixarranquen i tot hi és doncs pau i felicitat. Tret que l’autobús té llavors qualque accident o altre i tothom ha de baixar amb morts i sense amb agra cara de no haver enllestit tampoc l’orgasme.