Semper si fa no fa fidelis, ahà

Sempre fidels a la causa Sempre vigilant qui entra i fuig Sempre regirant les capses curulles de fi de curs Que no s’enduguin, ca Les ampolles de vi de la verema rara Els fulls curiosos que ens feren riure tothom Anuncis bellugadissos on estirant un piuet de paper Despullaves trenta-quatre amants Ah, i les precioses revistes pornogràfiques de col·lecció La millor literatura del món I amb les dones més respectables del món Les qui se t’obren de cuixes de bat a bat I mentalment els ompls lo cony De gom a gom, i sense gomes, saps? I les lletres d’amor entre els estudiants Amb les marques dels llavis de les noietes escalfadetes Les gotetes de saliva, les més groguetes de secrecions Més secretes i flairosetes Després de tots aqueixos milers d’anys Vull que cada any el museu romangui inviolat Al contrari, que any per any creixi Amb les noves contribucions dels estudiants I sobretot les estudiantetes qui suara pleguen I se’n van a omplir el món de cuixes esbatanades I conys exposats com mones de cremes i nates I xocolata a pler Sempre més i més complerts Sempre creixent Com creixen les mones de xocolata i carquinyoli A la pastisseria de mon germà Món fantàstic on s’aturen, indefectiblement atretes Les figures més destacades de l’esport Entre el seu museu i el meu Tindrem bona part de la població en candeletes Com qui diu servant el ciri De l’expectació “Sempre hi sereu ben rebuts” Prediquem per l’urbs i l’orbe sencer Sempre que no hi vingueu A robar res És clar Sempre vigilant qui entra i fuig A quatre rodes i a peu A gas rabent i fumerades i grinyols de ferros I escarritxos i garranyics de pneumàtics O lliscant i repents i silents com llangardaixos Sempre regirant les capses de fi de curs Sempre fidels a la causa Sempre amanits per a la confrontació Sempre ull viu, mai no deixant Escapar res (Altre que els vostres conyets) Mai no permetent que res ens sigui pres Sempre disposats a l’estrebada, l’arrabassada La falconada Perquè el bé retorni a l’indret O la fornícula Mai no donant comiat ni lleure a res Perquè ens sigui subtilitzat Allò que pertany al museu no serà pas endut Per ningú ni amb cap estratagema Molt intricadot O tan fi que fa plorar Que us empesquéssiu Sempre vigilant Res no se’ns escapoleix Res de vàlua, és clar Altre que els vostre conyets Suprem bé De què cap museu Mai ha d’ésser’n del tot custodi Lliures sempre com les bestietes més Decoratives Per tal d’omplir el món de joia Ocellets del paradís De qui la piuladissa gens esconjuraire Bavallosament Repenjats barrufellament Nedant en somnis Repenjats als batents de la ginella Repenjats a la tova vasa Repenjats al dur muntant que furtiu S’entremet entre ossos d’esquelet Repenjats al cancell on ni una agulla de contraban No se n’escola Bavallosament Oronells alats Narius vibrants amb les vibrisses dels pelets Qui individus es pretendrien i se n’anirien A campar autònoms pel món Com filets Fets cuquets monomaníacs Com espermatozouets atraçats al pinyol Magnífic, relluent, solar, de llur fi Bavallosament La piuladissa dels ocellets Paradisíacs Els conys Bavallosament Bavallosament Ens encaterina Mentre vigilem Amb ulls d’astor O d’esparver I regirem cada capseta plena Plena de secrets Que tanmateix Quina esgarrifaó! Prou ens haurien d’estar fins i tot a naltres Vedats Tret que per a això hi som Ja ho he dit Per a ficar-hi el nas.