Sonet 2/4 de VI (que cap al darrer vers es torna el Sonet XII)
Als quatre anys cardaire precoç,
Abans la cosina de dotze
Al suc del seu cony pruïnós
No volgués piu qui hi esbotza,
La festegí fent-li versets
Dient de l’àvia i jo el col·lotge:
“—Deus tindre espatllat el rellotge
(Em retreu si ens banyem nuets).
No se’t belluga mai la busca
De dos quarts de sis, set o cinc.”
“—Sí ves, àvia, no sé què tinc;
Mes potser si hom entrellusca
La cosina banyera amunt,
Diu la busca les dotze en punt.”
dimecres, juny 01, 2011
Sonet Dos Quarts de Sis ans no es torni el Sonet Dotze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
escriptor infernal - el pitjor del món
fa el savi Justinià Irajanrai, de qui n'heretí l'enrònia, que : "els qui assolíssim ÇonCòrrec o Senestorç sentiríem amb trepidació totjorn bramular muntanyes i oceans - i amb els palps tots drets - no fos cas que al capdavall tampoc no hi copséssim re", i crec que prou cal concórrer-hi, epígon de manguis, vós
0 comentaris:
Publica un comentari