(per transcranis a l’uníson )

sarcòfags sou amb gana rai (amb massa gana)








aprenent secs algoritmes d’agressió

avesats a règims unívocs de formidables mastegots

ara doncs amb tanta de bioètica injectada

una mica més subtilment apliqueu amb fula saviesa

l’estratègia del cuc sarcòfag qui es vesteix menys com qui pertany a cap gènere

que com a neutre fregaire (robòtic) de les viroses femtes

enrere jaquides pels genuïns autors

de tota la història



poseu un pam de greix esguardant com els torturadors d’ofici

espellen de viu en viu els qui naquis (amb no prou sort) feren cap

com la contesa s’estroncava



fóreu qui els desconfíreu

i ah com us n’umfleu malparits!



antropòleg signa’n l’adient escaiença

la com se’n diu?

la pròpia propensió innata a volpellament aixafar

qui (vist prou de lluny) només és tèrbola xifra amb cara i ulls



el gen dels guerrers pus heroics i el dels boigs pus espaterrats

es calquen

es colquen ans barregen fins que foren u



cuques rosega-carns al cos del podrit

espectadors del crim



tota interrupció del turment us desficia fins al punt que esdevendríeu

revolucionaris



animats per la revulsió com les repugnants vísceres es disparen

aclameu talment simis dominants

de qui els codis neurals s’alegren amb els dictats dels estímuls

més flascament superficials



en cercles regressius

les infinites implicacions se n’entortolliguen en descendent espiral

devers l’irrellevant origen



amb la mateixa longevitat on les eixorbades femelles

s’adhereixen a cap prou ert punxec

els patògens fungosos a les vostres comatoses antenes



per transcranis magnèticament gens reluctants a l’uníson us convenceu

que les inútils vicissituds

que mai intervengueren en la vida de cap víctima distant

afortunadament no tenen cap influència en la viabilitat

de les elidides il·lusions

que la vostra notòria mandra isola com latències de malignitats

que és molt difícil de no lleixar créixer fins a l'infinit



(com viure ensems?)



(abans de llençar-vos a l'extinció

sorpresos com per qualsevol novella malaltia

qui ens mataria de cop-descuit en un tres i no res

com ho faré per a no veure-us

sinó amb la plasticitat de les hipòtesis)



(molt entenimentadament fer-me doncs amb el mitjans

on sóc així mateix illa incol·locable amb dèrrics sàviament camuflats

ans punxegudament verinuts)



(i això esperant-n’hi sense esperar-la

la darrera maltempsada

d’un anihilament menys lleig)



(car què puc d’altre?)



(car què puc d’altre?

no em voldreu pas posar-vos-em al pas

perquè m’aixafeu amb joia monstruosa)



(només seré inconspícuament darrere per si d’un cas

mai calgués

que hom us calcigués

sense perill de veure’s un de més

sotmès a l’espectacle)