nus infants escàpols, argents vius sota els llamps

Argents vius sota els llamps els infants escàpols










Com diablons nus sota la tempesta

escapeu-vos de nits quan encar sou nyecs

i a la llum dels llamps entre vents i pluges

recacegéssiu els fets de l’univers



Car re altre no val la pena



Pugéssiu a les muntanyes de serradures

de tot l’art del món

correguéssiu alleradament damunt la pols

de totes les escultures les cendres

de tots els llibres els blans estellicons

d’instruments i films...



Per a poder parlar dels secrets

a l’altra banda dels amuntegaments

amb els savis qui moriren

i ara en la mort

recacegen millor.