Folls d'abril

Folls d’abril Vernissos: –Sota el lleuger vernís dels “fofialitah”, sota el lleuger vernís dels “populare”, la mateixa sangassa, els mateixos suquets eixarreïts i podrits dels torturats ans assassinats pel franquisme i el terrorisme castellufa. Neutrals: –Neutrals, és a dir, castrats, molt malignes. Vénen d’Europa i d’altres continents i s’instal·len a Catalònia i esdevenen instruments del terrorisme castelladre. Te’n trobes un de “molt ben intencionat” i et diu: No sóc nacionalista; no sóc ni per als uns ni per als altres – ni per als castellans (però segurament que ja enverinat d’entrada diu per als “spanish”) ni per als catalans. I sense adonar-se’n (?), en tot cas sense que la gent al voltant se n’adoni gaire, haurà esdevingut agent actiu i molt virulent a favor dels castellufes i contra els catalans. A favor del programa castelladre d’anorreament. Car a Catalònia parlarà en castellà i farà que tothom hagi de canviar de llengua i doncs de pensament; i farà veure que s’haurà cregut i doncs d’alguna manera farà creure a totdéu la mentida de la propaganda terrorista castelladra quant a l’existència d’asspain, i d’un asspainful language, que s’escau d’ésser el castelladre, és clar. I perquè és un neutral, és a dir, un maleït capat, els més rucs ens pensarem que és inofensiu, i, per generositat i hospitalitat, farem veure que ens el creiem, i ho haurem fet veure tantes de vegades que al capdavall, si som tan rucs, acabarem creient-nos-ho nosaltres i tot. La inquisició xarnega i els seus agents eunucs ens l’hauran fotuda pel cul fins a mitja boca. I ens ennuegarem a mort. Abans de morir, ja ni podrem parlar. Esperançats: –Qui viu d’esperances, l’espitxa llufant-se. [Franklin] Pacifistes: –Els qui per a guanyar una miqueta de seguretat (o de profit com els maleïts botiflers negociants) renuncien a la llibertat essencial, no es mereixen ni llibertat ni seguretat (ni profit, desgraciats, car qui negocia amb lladres l’escarrutxen). [Franklin] Humiliats: –En humiliació constant incobeïble malvivim. Tota humiliació vol revenja. La revenja mai no pot ésser menys que l’anihilació del qui humilia. Això el lladre ho sap; per això després de tant robar-nos, ara ens vol anorreats.