La fi del món [també per als Catalans d’Ulldecona amunt i avall: o anem de tronc o cremem com troncs]

Jorn del juí (segons en Jonathan Swift, 1773) Oprimit per un torniol Hipnagògic m’enfonsí Al son d’on n’escandallí Un món de morts solsits pel Sol. En Jou maleït trenca el cel, Llamps lluen i trons espeteguen, Al seu tron guaiten i es neguen Els humans en por i recel. Diu en Jou fent tremolar el vel Rere el qual cascú és pecador: –Raça vil de qui fui pastor, Ramat orb, de molt talòs bel. Els volpells qui arrupits Sempre anàreu, i els plens d’urc, Els qui fan: “Mai amb vós, i jurc Llavors a veure-us fregits!” Car pertanyeu a inverses sectes (I obeïu els qui diuen, rucs, D’en Jou mateix saber’n els trucs). Us dic prou, n’estic tip, insectes! Qui es vol separat, mori doncs! Aneu de tronc o cremeu com troncs!