Sonet per al trau al sés (Rimbaud-Vilòbit)

Aparició de bell enyorament – oh, foradet! Fosquet i arrugadet com porprat clavell Bleixa, atapeït humilment entre molsa Encar humida de llet qui s’enfuig dolça Fins al trau, per natges blanques, de gairell. Per borrallons de fanguet color rovell Filaments eixarreïts tremen, si polsa El cor central i fa un ventet que els espolsa I rellisquen com llàgrimes de l’anell. Sovint s’ha abocat el meu somni al seu botri, Gelós, mon ensopit dimoni, del fotre-hi, I en feia niu de sanglots, lacrimatori. Sobtada oliveta, flauta d’espinguets, Canó d’on ragen vescosos torronets, Sentors on com ca s’atansa el meu sensori.