31. Set estrofes amb catàstrofe

Trets astorats pels tasts hipnòtics; les sentors marítimes; les visions d’estanys amb granotes; els tactes de sedes i goles... [Set estrofes amb catàstrofe.] 1 Com qui es corda la sabata Alça-te’m la batata On t’urparà la gata Qui traus per daus barata. 2 Oh adorable puta Qui sacses ma batuta Mentre ton cony de jute Contagi a l’ull m’esputa. 3 Oh estopenc pa de pita Ta vagina petita Pren allò que hom li gita (Ni en té por ni es despita). 4 Oh foradet qui es peta Prou cal ésser poeta Per a tractar’t d’aixeta D’on ix dolça crispeta. 5 Qui no en beu, d’eixa bóta Perd l’esperança tota (Fiquem-lo al gota a gota El cor no li rebota). 6 No hi ficaré la pota No faré tal patota Ample el xap ja s’escota La bossa se’m desbota. 7 Oh bassa doncs repleta S’eixampla com bateta Samaruga rogeta: Pler n’estrebes, com veta. – – – – – – Oh puta qui esputa Oh beata amb batuta Oh batata amb crispeta Oh foradet qui es peta... [D’empal·lidits espècimens Put el pot del poeta D’empalats verms, de pèssimes Larves, si el branc no espleta.]