Entrada destacada

Recordeu, si us plau. Alguns dels llibres formats d’extractes d’aquest dietari, hom se’ls pot desar, si així li rota, i de franc, anant a aqueixa adreça.

Recordeu, si us plau. Alguns dels llibres formats d’extractes d’aquest dietari, hom se’ls pot desar, si així li rota, i de f...

Dietari execrable

<a href="http://archive.org/details/@cr_morell/">Dietari execrable</a>
  • http://archive.org/details/@cr_morell
  • dilluns, de juny 02, 2008

    Equilibris d’elefant tetraplègic










    Equilibris d’elefant tetraplègic






    Fins on arribarà l’estupidesa desintegradora dels cianòtics “balenfianos” dels collons? Sòrdid arroplec d’infeliços!



    Veig les convocatòries dels premis literaris d’Alzira, 2008, i del premi VAE de Burjassot, 2008.



    En ambdós hom empra la mateixa fórmula repel·lent que alhora denuncia escardalencament la ignorància dels cretins qui l’escrigueren. Es veu que hi volen, diuen, els escrits “escrits en valencià, o en qualsevol altra varietat de la llengua.”



    What the fuck!



    Escrits en “valencià”, o en qualsevol altra varietat de la llengua... Llengua...? Llengua...? Quina llengua? Quina llengua! QUINA LLENGUA!



    Car enlloc – enlloc! – no ens diuen de quina llengua es tracta. Fan equilibris d’elefant tetraplègic per a no dir CATALÀ. CATALÀ.



    CATALÀ, tu, CATALÀ.



    Uh! Collons, la por!



    Uh! Uh! Collons l’estupidesa, collons el ridícul, collons el provincianisme.



    Nicis de merda. Entecats del vici maligne. Sotmesos a la barbàrie dels més pecs. Tot sigui treballar per la desintegració dels CATALANS.



    I hi ha, entre les entitats de suport (darrere o cap avall als fullets), la Universitat de València. Quina universitat pot permetre tanta de bajanada? Dels polítics, mesquins venuts, et pots esperar qualsevol malifeta o ximpleria. Quina vergonya, aqueixa gent! Foten esmeperdudament el més cruel ridícul, i són tan mesells que ni se n’adonen.



    Ara, la universitat...? Fotrem goig! Si s’hi afegeix!



    Tot plegat, quina esgarrifaó de ruqueria! Quin esborronament de provincianisme!



    El “valencià” no és cap llengua – és el dialecte d’un dialecte – és dialecte del dialecte “lleidatà” – el qual és un dialecte del CATALÀ.



    I prou. No pas que costi tant de dir la veritat.



    Mentiu a les arrels i quins fruits no us ixen, si us n’ix cap ni un?



    Bords, podrits, lloques, merdosos, ecs.



    Ecs, ecs, ecs.



    Impaïble. I trist. Trista riota del món.



    Ja et ve basca de parlar-ne i tot. Encara? Després de tants d’anys. Buf.



    Buf.



    Buf...











    això fa massa riure – també ho he ficat al Bloig del Dr. Et (romàntic quiromàntic)

    gits del guit per als quatre gats pus aguts

    en Qrim son incert guaitajorns