Els diaris "catalans" - vils instruments de la burgesia botiflera

Els diaris "catalans" - vils instruments de la burgesia botiflera. No dic pas res dels diaris reconegudament feixistes - com ara la bangúardía epanola o er pérío-dico o tota aquella merda provinciana "balenfiano" - tot això caldria ésser un pobre datpelcul per a llegir-ho ni ensumar-ho - ara, però, déu-n'hi-doneret els que es pretenen "nostres"! Enverinats pel mateix franquisme de sempre! Avui mateix, l'Avui t'ensenya, cofoia, les fotos dels gran lluitadors bascs enxampats per les bòfies invasores; per què el rebombori i la panxacontentamenta tan repel·lents? [Sempre donant la versió castelladra dels fets! Ço és, la versiò falsa.] [Ho haurien de mostrar trists (pel que ens allunya de la llibertat) i, a l'inrevés, vantant els ardits herois; i per què no mostren els covards representants dels exèrcits terroristes qui ens ocupen i ens terroritzen amb llur bombes i trets i amenaces i merdes?] Entre els sermons dels missaires i els pudents saliveigs dels "contitufionalihtes", el 90 per cent del que ens presenta l'Avui és dogmàticament franquista. El Diari de Balears informava ara no fa res de l'autoassassinat de l'heroic Xirinacs sota el plec de pseudonotícies que pertanyen a "epana"! [!] [!] [!] Es pot ésser més cudol i insultant? Contínuament hem d'aguantar els mitjans "nostrats" tractant un equip que es diu "epanó", és a dir, que duu el nom i tot de l'enemic, tractant-lo, dic, d'equip "català" - [com es pot mai ésser d'un mateix i alhora de l'enemic odiat...?] Burgesos esquizofrènics; només pensen a vendre - i sobretot a vendre's. Els equips i titelles "esportius" qui representen l'enemic només haurien d'ésser notícia molt divertida i foteta quan hom els fot tacons escandalosos. Altrament, què n'hem de fotre del que foti "epana" o cap equip o titella "epanole"...? [Que es morin tots - que es morin tots d'una puta vegada - no els portem cap altre desig!] Els nostres equips no tenen res a veure amb els equips de l'enemic. I quin balafi de paper i de lletra enraonar del que diuen o caguen o pensen o escriuen els qui fan totes aqueixes brutícies en xarnec. [Cap català no llegirà ni es curarà mínimament del que pugui fer ni escriure ni dir cap enemic (i menys en la seua puta putrefacció de llengua) pel cap baix durant 300 anys...!] [300 anys que l'enemic ens volia fotre esclau! 300 anys on pels ferms serà ignorat! Com si no existís!] [Hum... I al capdavall... existeix...?] No crec pas! Ai els ois! Maleïts escombriaires xafallosos i papissots: que se'ls escolti llur mare - [això si la pobra dona té els budells prou empedreïts]. Ecs! Diaris ridícul fàcils qui-sap-lo de llegir... Fent abstracció dels sermons dels missaires i les bestieses dels desconfits a la bestreta, no té mai més d'un 3 per cent que sigui llegívol - i això amb sort. Redéu si n'hem de fotre, de camí!