Solaç salaç de cèl·lula ancil·lària
Ah, indelebles matinades de bisbe dilecte maldant faldes amunt!
Dolç gladiol qui ens duus udols i miols melòdics!
Tant de deler a gomboldar-hi, baldament redundés
en lúdiques il·lusions
per les arreludes fondalades de l’al·ludit quòdlibet!
Diem-ho clar: Esternuts d’orgasme.
Qui diu “atxum!” diu “gratulls!”.
I eixavuirir’s vol dir escórrer’s...
Saludi tothom aquest preludi i fiqui-s’hi, simfònic.
Les benaurances del bisbe Gratulls - aquell qui al bec
hi duu l’orgasme - són infal·libles.
Tantost el bisbe en acció, se’t mullen els ulls,
et pruu la punta del nas, et pruu (encara pus!)
la llenegoseta claueta del plaer.
I llavors, què...? Melmelades d’orgasme.
Posi’s un didal al “dildo” i, dèdals amunt,
burxi-hi - sense fer-s’hi espetegar tampoc cap delicat
tendal de tendrum - que ningú aitampoc no vol, galdós,
anar de dol.
(Cascú son Teulís per al Ziggurat Coronar en Abracadabrant Mosaic)
Entrada destacada
Recordeu, si us plau. Alguns dels llibres formats d’extractes d’aquest dietari, hom se’ls pot desar, si així li rota, i de franc, anant a aqueixa adreça.
Recordeu, si us plau. Alguns dels llibres formats d’extractes d’aquest dietari, hom se’ls pot desar, si així li rota, i de f...
dijous, d’octubre 12, 2006
Solaç salaç de cèl·lula ancil·lària
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada