Se'n fan càrrec, cavà?

Se n’adonen... [Se n’adonen que ara dic “~” per “cagalló”. Dic “~~” per “cagallons”. Dic can ~ on podria haver dit amb tanta de raó, és clar, canfelip. Els ~~ són els qui parlen ~. A Montjuïc, al camp d’en Lluís Companys, el Nàstic, equip català, com indica el seu nom, va guanyar l’altre dia els ~~ del ~, equip molt ~, com el seu nom indica.] [“~” means “a turd,” “~~” means “turds.”] He cercat els mots “cagalló” i “cagallons” esmentats en aquest mateix plec de les meues joveneses, i ja d'ençà del començ mateix en surten uns quants que ara puc readaptar amb el signe adient... a) Equip enemic, la merda insuportable on s'arropleguen els infames castelladres qui ens prenen la terra i ens enverinen l'esperit. Aquell malastruc equipet de merda que en diuen (és clar!) ecspannol (i amb això és retraten, s’autoinsulten amb el pitjor insult que pot rebre un català, aquest d’ecspannol) hauria de disputar pus tost la copa de canfelip on al triomfador li donen un ~ - el ~ que posen al capdamunt mateix de llur puta, abjecte, molt odiat nom. [I un pobre idiota qui es fa dir Serkhío Figabalba, completament obsedit en destruir el Barça en nom (fixeu-vos-hi!) de l’equip infiltrat dels criminals castelladres, el qual merdeta d’equipet duu (damunt!) un nom que el traeix de mig a mig, car prou és (no es pot ésser pus clar, jotfot!) “ecspannol” (tret que, sobre, amb el ~ onejant i molt pudent damunt l’en!)] b) Qui té dret a la proesa. Per natural disposició. Per natural disposició, només als catalans independentistes ens és llegut d’endegar proeses. Cap bord enemic de la llibertat, ço és, enemic de l’independència, pot fer altre que empudegar pel mig. Tot el que foten… u) els traïdors [els del psc = Partit Sucursalista Contracatalà] dos) els botiflers [els del ciu = Carrinclons i Umflats del restrenyiment escarransit] tres) no cal dir, els criminas falangistes, fastigosos franquistes del pp [Partit Pheixista de la sangota fètida]... …és, per definició, merda i espanyol, en un mot: merdanyol, carronya lladra. Així que, per a aqueixos podrits xarrupa~ qui fan el tato bavós a l’enemic..., cap cas! c) -Què fem en veure aquell drap pudent de sangassa que enlairen els lladres (en llur propi bramar els lladres es diuen losskhesspannoless, amb el simbòlic ~ tort afegit al capdamunt del llur nom, cal ésser imbècil!)... Què fem en veure aquella merda repugnant onejant al vent com oneja el ~ simbòlic al capdamunt de llur nom...? -El ~ ens inspira i ens serveix mnemotècnicament rai. Que què fem? Doncs ens hi caguem! -Molt bé. I ara… Minyones i minyons. Som-hi. Com hem de parlar a les forces d’ocupació lladres...? -En re, les forces d’ocupació lladres només entenen merda. d) [Er Morfilla, el molt emborborigmat a la cort, vull dir, la soll llunyana ans imperial, i en la llengua de l’imperi ~. (Vull dir, què em sé jo, er Morfilla del PSC, partit botifler per xereca i molt roïna i nefanda excel·lència. Com diu el seu secret reresentit: P: Partit, S: de Sotamà, C: Castelladre)] e) Lo castelladre gilós (pitjor que no cap gos) se t’amorra, se t’amorra al parruf de la teua dona. És tan gilós del que t’ha pres que de viure s’estimaria més al parruf, i fins i tot a la bunera, molt llefec del ~, d’una altra qui no és la seua. f) Això de les banderes, és palès que tots els altres estats qui havien patits règims feixistes, tantost pogueren, es desempallegaren de les banderes sota les quals les atrocitats foren comeses: així el Japó es deseixí de la bandera imperial (aquella mena de mocador amb un Solell tot vermell i multiradiant), l’Alemanya, no cal dir, es tregué de sobre aquella abominació amb l’esvàstica… etc. Només els castelladres mantinguern llur ~, i encara el mantenen. Si això no és signe de la continuació del feixisme! g) Khosselito pikete d’exekufion ? és tan ruquet i carrincló, pobret, que s’ha estimat més ésser cap de ~ (on rep a repèl les lleterades) que no cua de lleó amb els pujolistes. h) Encara hi ha gent a la vila (a la Vila-Real, xeic!), prou il·lusos, qui volen denunciar en catalònic…, i encara n’hi ha qui no saben que cal rebre callant i prou; i encara hi ha catalònics a Pollença qui no comprenen que cal sempre parlar a l’autoritat en ~, i encara badaràs les borrades de barrades que reps a Borriana, i a Maó i a Tamarit, si goses piular en comdéumana…, i tanmateix hom s’hi encaparra i s’hi manté, maleïts condemants…, home, fins al capdamunt…, i com us hi ficaríeu si doncs no vosaltres…? Cal comprendre’ls! i) Hi havia quatre lladres parlant en ~… Ah, no…! Hi havia un lladre, i els altres tres eren tres dels robats, qui, parlant en ~ per deferència al cruelíssim lladre (per armats assassins sempre recolzat), esperaven haver de pagar, il·lusos, menys. j) "Haig de respectar sempre aquells qui déu, en la seua infinita saviesa, ha mesos damunt meu..." (Més saviesa! Quan sentis el mot “saviesa” fica't taps a les orelles, perquè t'hi voldran embotir qualque molt infecciós ~.) Allò del respecte li fan pregar a la minyona a l'obrassa d'en Vonnegut, Déu us ho pagui, mestre Aigua-ros, 1965. I ja sabeu que tot el que ens fan pregar és merda, és paper de torcar's - carta blanca, per als privilegiats... k) kkk = ~~~.