Et corquen les farines

Tot comença bé per al pastís Sempre que havia volgut imitar els mestres Fer llurs formes d’alta pastisseria Trobava al capdavall que la farina Era haguda sabotejada. Tot començava bé per al pastís. Pas a pas, seguia les instruccions Barrejava a poc a poc, mes amb prou traça I com qui diu amb la mà trencada Els ous, l’oli, les essències... Mauraves llavors una pasta d’allò més dúctil Mal·leable, grogueta, lluent, flairosa, greixoseta. Mes quan calia afegir-hi farina Car allò que fonyegaves era massa tou, no prou làbil L’escàndol s’escunçava. Què és això...! S’esglaiava el sobrecoc. Car tota mena de brutícia eixia de la bosseta - Herbotes, palles, pellerofa, bocins de carn podrida Escarbats de totes menes, vius i morts Roplegats qui sap per on. M’han sabotejada la farina M’han enverinada la farina Em volen enverinat... Tractava de dir, mes cada mestre em guaitava Amb malfiança; no anirem pas Enlloc, semblava dir. Cada mestre em guaitava amb fàstic Cada mestre se’m treia al capdavall De sobre Cada mestre em sobreprèn sense contemplacions Cada mestre, ecs...! I deixa’m escombrar tot això cap a les escombraries I deixa’m amagar Ben amagat, empaitat per sempre més Pels cucs de la farina Pels sobrecocs ganyons i molt ofesos I els cucs enferotgits de la verinosa farina Traïdorencament adulterada Pels bares Llefiscosos Repents Tapats enemics.