A la merda els qui volen una Catalònia prostituïda

Puta sucursalista La Mara Gallina, corcada puta sucursalista, practica l’apartheid; diu que tanca botiga — i taboll podrit — a tothom qui s’escaigui de tindre els ous a lloc, tothom qui tingui prous ous, i trempi prou, i sigui prou trempat i sigui doncs capaç de defensar’s. Diu que li fa por la gent comcal, tothom qui sàpigui doncs dir no a l’enemic, i sàpigui tornar-se’n amb el roc al puny i tot si cal. Diu que prefereix donar el seu cony putrefacte al macarró putrefacte i infectat, flasc i cagat i traïdor, i qui clava el ganivet per l’esquena. I diu la puta Gallina que és clar, que ella és molt pacífica i que la putrefacció estova i que per això ella és tova, i que doncs que la deixeu en pau, que es vol, pobrissona, acabar de podrir en pau, i que en conseqüència decreta que d’ençà d’ara mateix el seu cotxó supurant ans gangrenós només serà bo per als damnats eunucs, per als bacius i els xorcs, els impotents, els anorcs, els xisclons, els rancalls, els colluts i els crestons…, els del tot sense pebrots, en fi, i renegats esvortons; en un mot i prou: per als escotiflats lacais molt llepaculs de l’enemic fastigós. Entre tots s’ho fan tot. Sucursalistes, botiflers i enemics, en grumoll llefiscós. Tot sigui, diuen, per espanya- portes com som, l’anar robant el client. Tot sigui, diuen, per castella- dres com som, i que qui pagui, pagui, i pagui, i pagui, i pagui i repagui sense que em tasti el cony.

Respon el chor dels bemparits i collonuts: [Gallina, encara t’agraïm que ens bandegis lluny de la teua xona bullent de letals microbis. Ara sí que, únics no pas infectats a mort, surarem ensems! La pàtria: rai salvat, i nosaltres damunt — no pas el rai de la Medusa, doncs, ans el rai que irreversible davalla fins a l’oceà inevitable de la llibertat, dum-dum-dum-dum!]

I ara, amenitzant la vesprada, vet ací el “Blues” de la “Chicken Whore” — escrit ans cantat per la molt anomenada cantant d’òpera na Pippa Puttanetta. Mara, the chicken whore, full of lewd ploys, and yet so bogus, and syrupy and magoo; she wouldn’t dare put her cunt on the line. her blinking cunt would only blink to the blind. She was such a fucking schemer, if you wanted to cream her she would just grin, coy as a goon; such a quandary you put her in, her crests would fall, her beaks likewise, like some turds, color maroon…, her unrisen hackles would farther falter, her cunts would be all burs, all burns her nipples, her noses all snorts, her teasing simpers, all spoons; all fizzes and fizzles were her assholes, verminous nests where the shrunken toadies, namely her dear treasonous friends, would veer to, not to skewer her, but to croak therein once and for all; their craven simpers, all spoons. All spoons, all spoons, of treacle and the clap, and of soft and gooey and bad and poisoned crap. She would roam on all-fours, her lambent ass swathed in lousy furs, the honcho pimp’s henchmen come straight from some private slayings of their own would gather around as shoals of dicks and would spawn and spawn, and spawn and spawn, until they had her and her ratty furs filled with foams and stinking jizzms and plenty discoloring gunk. Plenty discoloring gunk, her unrisen hackles all stained, her crest snarling shaggy, looking like a chicken insane, while the honcho pimp’s henchmen’s victims were slain, and she’s howling for more and more. Fucking contemptible hen. Cheap loathsome chicken whore. She spurns the brave, but the iniquitous lures; she’s standoffish with the decent folks, but hellbent, and ass-over-head, hailing and honoring the murderers, the weaponry-ridden crooks always eagerly in the hunt for further payoff. Looming creeps with plodding limbs spiky-grown with guns, cancerous excrescences that, with a rattle, thud. And thud, and thud, rotten to the core; the gunk suppurates and, with the swallowing, all crop-full becomes the whore. She’s a heartfelt ass-licker, her lips are sure sore, her sloppy laps provoke an accursed uproar into the ears of the just. She spurns the brave and the iniquitous lures; she fucks with nobody, but she’s fucked galore. She’s Mara, the chicken whore, verily a plotting worm in the crappy whorled flesh. For nothing in the world would she put her cunt on the line. Her blinking cunt would only blink to the blind.

[I ara… Me’n vaig al cine. Ja sortint, veig que s’ha fet fosc; per l’espectacular avinguda vora el riu, a Filadèlfia, una dona grassa se m’adossa; comencem de garlar amicalment; m’ensenya, damunt taules i cadires del passeig, anuncis on hom l’anuncia com a soprano molt reconeguda; la felicit somrient; diu que aquells dies, pel més pintoresc de Filadèlfia, ha estat oferint concerts a l’aire lliure, de franc per a tota la població — cada funció immensament reeïxida, massivament concorreguda… Que em perdoni, mes que no me n’entenc de musica gaire, que li dic. Em tusta enjogassadament, em repta una miqueta, i m’esmenta un enfilall de noms de grans dives de l’òpera; no en reconec cap, tot i que li faig que sí, que sí, amb el cap… A poc a poc transpira la noció que ella i jo hem tinguda qualque cosa de diguem-ne romàntica en el passat llunyà. De debò que no la record de re; potser perquè s’ha engreixada, perquè s’ha anada carregant d’excessos…? Qui sap. Haig tanmateix de dissimular i dir que hò, i tant, que me’n record, tot i que tot el que dic és prou fluixet i vague… Al capdavall, en una raconada més fosca i menys concorreguda pels caminants tocatardans, se m’abraça i em petoneja passionalment; m’ha estimat tots aquest anys; m’ha cercat pertot arreu; per això ha volguda ésser mundialment famosa, per això ha excel·lida tant en l’òpera, de tal manera que és la soprano més coneguda del món, per tal de contrarestar la meua anonimitat fonamental. Si jo doncs no apareixia enlloc, almenys ella apareixeria pertot — i llavòrens, si doncs jo era viu, sabria com trobar-la. Li dic que em perdoni, però que ves, sóc tan distret... Allow me to shrug it off as another of my many shortcomings, alas, another bastard scion of my intense intellectual life… “I quite understand, my pet, my love; you were always so especial, anyhow!” — respon na Pippa Puttanetta, soprano immortal. [No, el nom no em diu re, mes faig ah…! com ara si el nom em fes o em fos de debò re.] Tot ho tens perdonat — rebla — ara que t’he tornat a trobar…, laputa, Tiberi, i en quin paradís no visc! — i se m’enganxa com greix a l’os. Per la nit a Filadèlfia, amb la cèlebre cantant d’òpera, doncs, el tit qui no se n’entenc gaire de cançons, fotrà goig rai… Vora el riu calm, fosca suau, magnífics edificis vetllant a l’altra banda, i ella qui se m’enllaça aitan adeleradament… Què havíem tingut junts de joves…? Estic passant l’aspre rasclet de la memòria pels solcs i caramulls del cervell… No en trec petroli ni re. Ens havíem entesos gaire; havíem anats gaire lluny…? A quants de gastaments s’havia plegats — afollava, vull dir, de quants de balbs embrions vermiformes…? Hum, hum, i tanmateix, quin enamorament més sem i lleuger i doncs gens pregon no havia doncs estat (si més no per al tit) si en acabat l’oblidava totalment…? La setmana darrera, els seus discs, pertot el món, venuts com qui els regala, o els llença per la barana. El blues de la Chicken Whore, un èxit constel·lat, vull dir, ubic i ressonant per les més remotes constel·lacions; diu que fins a Sírius i tot se’n parla bon tros. És clar, en acabat de tanta d’exposició popular! Una munió de gales públiques ofertes; tothom, i tot el món, la coneix; de primer, això nostre és una conversa casual, entre dos qui es passegen tranquil·lament anant cap a casa, mes de seguida allò deriva cap a dominis molt emocionals i íntims. Boja amor em declara... I ara com me’n desempallegaré…? Com puc tocar el dos si se m’adossa, com dic, tan a frec…? Ep, no pas que sigui gens antisoprano (i menys antidona, ni antiPippa, ni antiPuttanetta, ni antiputaneta, ni antiputa i prou), mes prou tinc ja una dona a casa, i em sembla que si transpira la cosa, rebré de valent pels dos cantons…! La grassa em fotrà calent ans, si em trepitja, m’esclafarà a tesa, ni bo per a pàmpol de llum, una pell massa emboïgada; la prima — ço és, la meua dona, atlètica i musculada a collons — a mastegots em xemicarà sense remei… Doncs malament rai. Això de les dones, fillets…!]