A més honor de la Cigonya Begonya…

A més honor de la Cigonya Begonya…

"Surant cigonya Qui puges a la muntanya Per a veureu-ho tot de molt lluny, Diràs-me sense conya Si allò que mestre Guia en diu Catalunya Té encara la forma d’un puny. O, si com ou que s’esclafinya, És la ceba que hom espinya I la mamella que hom muny. Fóra hora de tornar a despertar ferro i canya, I treure’s lleganya i nyonya, Que fort s’atansa un nou juny."

[Escolti, aquest poemeta corrent, a més honor de la Cigonya Begonya, i recordant el vintè any del llibre seminal d’en Josep Guia, “És molt senzill: Digueu-li Catalunya”, mot manllevat al collonudíssim Manuel de Pedrolo. Escrit en el català de Catalònia, i — oh, estrany rebotre i refotre dels déus i deesses de les esferes de l’ultratemps! — també en el nou idioma provincià de fresc apuntat al torcaculs de l’estatutetatururutiterri de València, és a dir, de la Catalunya Sud d’en Guia, o millor, i molt més pla: el migjorn de Catalònia. (Així Catalunya és el corralet dels regionalistes de dalt), i Catalònia l’única nació, i de sobrepuig idònia.]

[Afegitó adient (tret d’un articlet d’en Guia a l’Avui del 3 de juliol 1986)… Ara… “El cas és que tot el sud de la nació catalana, això és, la Catalunya del sud, s’ha quedat sense flama. Sense la Flama del Canigó, és clar.”]