Arriba l’espardenya al mont d’en Jou

Arriba l’espardenya al mont d’en Jou Al castell del mont d’en Jou Aquell merdós protozou, Ministre de l’enrenou, Del feix, i el cagalló tou Damunt l’en, això conclou: El seu vil penó s’hi inclou, O no ens el lliura, l’alou. Diem tots: em cag en l’ou: Independència i prou! N’estem tips del maleït xou, De tant fàstic del correbou, De gità xumant al brou Que raja de l’oinocou I omplint-nos com qui ens hi plou Les orelles del bavós rou Que les orelles ens rou. Diem tots: em cag en l’ou: Independència i prou! Llim gamadiu de pou Estantís, quan desclou La boca i diu, d’aquest mou Feixista seu: Wow, wow! Arriba (i se’n commou) Esparnya...! Qui sap què es cou? Xafallós de baix sou, Vol dir espardenya, prou…? Feixista rai, qui ens exclou. Maleït provincià, desclou Que sols l’atreu el que fou. Provincià feixisme, prou…? L’espardenya, hom conclou, Arriba un cop i dinou, Com al XX i com al XIX, A fer-nos la vida un xou De merda i sang que hom malcou. Diem tots: em cag en l’ou: Independència i prou!